Enguany és un vuit de març diferent al de la resta d’anys. El genocidi que s’està perpetrant sota l’imperialisme occidental, sistema capitalista i colonial envers el poble palestí mentre que els governs i institucions no dicten un alt al foc o el genocidi del Congo queda silenciat per tots els mitjans de comunicació deixen en evidència que les vides de les persones racialitzades, no occidentals, del sud i marcades per l’aporofòbia no són rellevants, ni importen. Cada vuit de març sortim als carrers per dir PROU a les violències patriarcals, colonials i capitalistes que ens travessen els cossos; cossos sexualitzats, violentats, dissdents, racialitzats, marginats i oblidats. Ens referim a les dones en situació administrativa irregular, a les interines, a les que treballen en l’economia submergida (moltes, mentre que esperen l’homologació de títols), a les migrades, les treballadores sexuales, les que cuiden sense res a canvi, les que tenen dependència econòmica perquè han cuidat tota la vida i seran olvidades, les que avorten, les que denuncien, lis companyis trans*, les discas, les que són a la presó, les que viuen al carrer, les que mares migrades que els han llevat la custòdia per no poder assolir un estil de vida al nivell europeu; a totes les que fem servir el feminisme com a metodologia de canvi per acabar amb aquest sistema que ens oprimeix a tothom.
Tot comença amb la voluntat política de canvi, i tot canvi segueix si es fa de forma conjunta i comunitària.
Des de JAPI, apostem per una educació feminista antiracista interseccional, en cadascuna de les intervencions que fem. Per això, estem molt motivades per portar a terme enguany diversos projectes en clau de gènere com, el Gabinet Més a Dir i Sembrant Drets. Seguirem treballant com ho hem fet fins ara, doncs tenim molt clar que encara tenim molt a fer!
Comentaris recents