Avui, 18 de desembre, és el Dia Internacional de les Persones Migrades, dia de commemoració proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 4 de desembre del 2000.
Actualment gran quantitat de persones viuen en un país diferent a aquell on van néixer. L’any 2020 uns 281 milions de persones van migrar a un altre país, el 3,6 per cent de la població mundial.  Entre 1965 i 1990, el nombre internacional de persones que van emigrar a tot el món va augmentar en 45 milions- una taxa de creixement anual d’un 2,1 per cent.
Si això ho aterrem al nostre territori, concretament, a l’Hospitalet de Llobregat, segons l’IDESCAT, el 21,86% de la població és estrangera, i de només al Districte IV, on treballem, resideix el 31,99% de la població estrangera, on hi viuen més de 60 nacionalitats diferents.
Des del mon social i l’activisme, està clar que, migrar no és un delicte. No obstant, sabem que les institucions que regulen les fronteres, implementen i executen polítiques que perpetuen les desigualtats basant-se en l’aporofòbia i el color de la pell, el lloc d’origen i la forma en què s’arriba a un país.
Dins d’aquest marc, avui hem visitat amb els joves d’Avança + Tasta Oficis una sortida al local de fabricació del col·lectiu i marca solidària, Top manta, caracteritzat per la producció i confecció de roba sostenible, organització i lluita antiracista. Allà, Lamine ha fet una xerrada on ha explicat la crueltat i racisme policial que sofreixen les persones migrades i el col·lectiu dels manters, com i perquè sorgeix la lluita per la reivindicació dels drets de les persones migrades que es troben en situació administrativa irregular i la hipocresia que hi ha darrere del sistema capitalista i migratori i de les fronteres a la Unió Europea. Es tracta doncs, d’històries de migració diferents però compartides amb els joves d’Avança + Tasta Oficis, molts d’ells, també procedents de Senegal i Gambia.
Va ser molt interessant i enriquidor poder conèixer un projecte solidari, ètic amb referents de la lluita anticapitalista i antiracista a peu de canó.
Moltes gràcies per l’acollida i ensenyar-nos el local!