Ahir, 28 de setembre, Dia d’Acció Global per un avortament legal i segur, una part de l’equip de JAPI vam participar a la manifestació organitzada pel Dret al propi cos amb el suport de les companyes activistes feministes de Mika Sororidad, Marea Verda, Ca La Dona, Stop Violències, Feministes de Lleida, l’Associació pels Drets Sexuals, entre altres.
I per què el 28S?
La campanya 28 de setembre es va assumir com el dia per la despenalització de l’avortament, en el marc de la V Trobada Feminista de Llatinoamèrica i el Carib, que va tenir lloc en Sant Bernardo, l’Argentina, en 1990. La proposta, feta per la delegació brasilera va ser realitzada amb intenció de recuperar i commemorar el 28 de setembre de 1888, data en la qual el Brasil va declarar la llibertat de ventres amb la finalitat d’assegurar la llibertat a totes les filles i fills nascuts de dones esclaves de l’Imperi portuguès.L’Hospitalet, la ciutat amb major densitat d’Europa i una ciutat que compta amb més de cent nacionalitats diferents, no pot ser aliena a les lluites feministes interseccionals i antiracistes.
Les adolescents, dones i persones gestants dels nostres barris han de tenir una garantia plena de drets en matèria de salut sexual reproductiu i no reproductiu; això és, una garantia real del compliment de la Llei orgànica 1/2023 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs i del Pla Nacional de Salut Sexual i Reproductiva. Per la multiplicitat d’obstacles que responen a múltiples violències estructurals, exposem a continuació una part del manifest del 28S que denuncia tals violències:
“Les persones embarassades que decidim interrompre els nostres embarassos hem de superar infinitat d’obstacles per a accedir a l’assistència sanitària, obstacles que es basen en el fet de ser dona, de ser migrant, de ser racialitzada, de ser marró, de no parlar cap de les llengües oficials, de trobar-nos en situació administrativa irregular, de viure a zones rurals, d’exercir el treball sexual, de ser pobres, de tenir algun tipus de diversitat de tenir un cos no hegemònic… Aquests obstacles persisteixen avui dia, SÓN REALS, i els hem denunciat davant de diferents autoritats públiques que encara parlen d’un sistema sanitari amb voluntat d’assistència universal! La salut és un dret fonamental… per això A LES AUTORITATS ELS HI DIEM “NO ENS ATURAREM FINS QUE AQUEST DRET SIGUI REALMENT UNIVERSAL, SIGUI DE TOTES I TOTIS!”
Comentaris recents